Per més que es repeteixin cent vegades, les falsedats no deixen de ser-ho. I és a aquesta reflexió tan simple que ens porta el nou estudi -cada any el fan- encarregat per la patronal de l’escola privada i les associacions familiars de la pública sobre l’escola concertada.
El seus arguments són dos: que l’escola concertada ha de ser gratuïta i que en canvi cobra quotes, i que els diners que cobra de l’Administració beneficien a les famílies benestants. És l’argumentari recurrent, per més que la realitat ja l’hagi superat des de fa temps.
L’escola concertada no és gratuïta, com tampoc no ho és l’escola pública.
Perquè la gratuïtat d’un servei -i l’educació ho és- està condicionada pels recursos econòmics de què pugui disposar. En el cas de Catalunya -si més no- poques escoles públiques deixen de percebre recursos de les famílies, ja sigui per materials o per activitats. I en el cas de l’escola concertada, igualment, amb un agreujant.
Tant en un cas com en l’altre, el professorat rep les seves retribucions directament de l’Administració. Però en canvi, pel que fa a subministraments, manteniment, nous equipaments, obres, etc., mentre l’escola pública queda coberta per l’Administració, l’escola concertada ha de fer front a la majoria de les despeses que això genera.
És un llarg debat que passen els anys i continua sense resoldre. Fins al punt que l’Administració, sense la voluntat de donar-li una solució definitiva, opta per autoritzar activitats de pagament a l’escola concertada. Autoritzacions que, això sí, estan regulades i estableixen límits.
Cal afegir encara que les administracions públiques disposen de mitjans per controlar totes aquestes activitats i els recursos que generen. I que la primera interessada en què no hi hagi abusos és la pròpia escola concertada, pel bon nom i el prestigi de què gaudeix dins la societat.
L’altre argument, la dedicació de l’escola concertada a les famílies més benestants, també està en contradicció amb la realitat, més enllà de la ubicació geogràfica de cada centre. Perquè és en efecte un condicionant el barri o la població en què l’escola desenvolupa la seva activitat, tant si és pública con si és concertada.
Les escoles concertades han assumit tots el programes de l’Administració contra la segregació escolar i els està desenvolupant tot i els retards i els incompliments, per part d’aquesta, dels compromisos econòmics que en el seu dia va adquirir per finançar-los.
El model educatiu que hem defensat sempre -en harmonia amb la Llei– és que les famílies puguin triar amb llibertat l’escola que desitgen per als seus fills i filles. Però això és inseparable no dels recursos de què disposa la família sinó dels recursos que hi destina l’Administració.
I aquest continua essent el tema central, per més estudis que encarreguin les escoles privades i les associacions familiars de la pública.
Carlos Camí
President de la CCAEC