Amb l’arribada del mes d’abril, s’obre una nova era per a l’educació. Prop de 980.000 estudiants, tant de quart de primària com de segon d’ESO, es preparen per afrontar un repte sense precedents: l’examen del nou ‘Informe PISA espanyol’.

És la primera de les grans avaluacions previstes en l’actual llei educativa, la LOMLOE. La prova es repetirà a partir d’aquest moment cada any en els mateixos nivells. Els estudiants es examinaran de matemàtiques, castellà, idioma estranger, socials (geografia i història), ciències i, en el seu cas, llengua cooficial.

Tant ells com les seves famílies i docents respondran qüestionaris sobre les seves condicions socioeconòmiques, culturals, el clima dels centres i altres factors que envolten l’activitat escolar.

La gran quantitat d’informació recopilada donarà llum sobre la situació del sistema educatiu i podrà ser utilitzada per millorar les decisions educatives, tant a escala de les administracions central i autonòmica com de cada centre i llar. Espanya es posarà així en hora amb els països del seu entorn, alguns dels quals porten dècades realitzant exàmens d’aquest estil.

El fet de no disposar de proves pròpies ha convertit el país en especialment dependent d’avaluacions internacionals, com PISA, que sacsegen regularment el debat educatiu espanyol.

A diferència d’aquesta, però, la anomenada «avaluació de diagnòstic» no es basarà en una mostra d’alumnes -en l’última edició de PISA, publicada en desembre, van participar 30.000 joves espanyols-, sinó en el cens complet d’estudiants de dos cursos.

L’agenda avaluadora de la LOMLOE contempla una segona prova més semblant encara a PISA, en el sentit que també serà mostral, en principi trianual, i se celebrarà en els últims cursos de primària i l’ESO.

Aquesta altra valoració, anomenada Avaluació General del Sistema, tindrà lloc per primera vegada el 2025 per a sisè de primària i el 2026 per a quart de l’ESO, i els exàmens seran iguals a tot Espanya, a diferència de la prova censal que es realitzarà el proper mes d’abril, en la qual les preguntes seran definides per cada territori després d’haver concretat amb el Ministeri d’Educació un «marc general» comú.

És un moment històric per a l’educació espanyola, ja que marca un pas endavant en el compromís amb la millora de la qualitat educativa i la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants.

Tot i els desafiaments, aquesta iniciativa representa una oportunitat per a la transformació i el creixement. Cada pregunta de l’examen és una peça del trencaclosques que ens ajuda a entendre millor el sistema educatiu i a identificar àrees de millora.

És crucial reconèixer el paper essencial que juguen els estudiants, les seves famílies i els docents en aquest procés.

Tots junts, estem cridats a construir un futur educatiu més brillant i equitatiu per a les properes generacions.

Endavant, cap a un futur d’aprenentatge i creixement. La història de l’educació catalana està a punt de viure un nou capítol, i cadascun de nosaltres té un paper fonamental en aquesta jornada cap a la excel·lència educativa.

És el moment de posar-nos en marxa i abraçar aquest nou horitzó amb optimisme i determinació.