Més del 80% dels alumnes amb altes capacitats no reben el diagnòstic adequat, deixant-los en una situació de desatenció en el sistema educatiu.

L’infradiagnòstic i la manca de recursos específics són una barrera per a l’atenció d’aquest tipus d’alumnat.   

Malgrat que un 10% a un 15% dels nens poden tenir altes capacitats, ens trobem sobretot dedicats als alumnes amb dificultats d’aprenentatge, oblidant-nos de les necessitats especials d’aquests alumnes. 

Els alumnes d’alta capacitat tenen habilitats úniques que requereixen una atenció especialitzada.   

Tot i això, la manca de recursos i formació adequada en aquest àmbit ha portat a un infradiagnòstic que afecta entre el 80% i el 90% dels casos. Aquesta invisibilització del fenomen de les altes capacitats a les aules ha de canviar. 

Per aconseguir una veritable inclusió a les escoles, és imprescindible entendre les necessitats d’aquest alumnat i proporcionar els recursos adequats.

L’educació inclusiva no només ha de centrar-se en els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, sinó també en aquells amb altes capacitats.

Cal invertir en formació del professorat, recursos materials i programes educatius que permetin el desenvolupament ple d’aquests estudiants.

Ara és el moment de prioritzar l’atenció a tots els alumnes, incloent-hi els que tenen habilitats excepcionals.

La diversitat a les aules és un valor afegit que només es pot aprofitar si es donen les condicions necessàries per a cada alumne.

És hora de posar fi a la invisibilització de les altes capacitats i garantir que tots els estudiants rebin l’atenció i el suport que necessiten per aconseguir el seu potencial màxim.