En els darrers anys, s’ha produït un augment notable en la prohibició de l’ús del telèfon mòbil a les escoles de tot Europa.
Aquesta tendència ha estat motivada per diversos factors, entre ells, els efectes negatius que pot tenir l’ús excessiu de dispositius electrònics en l’aprenentatge dels alumnes. Malgrat això, a Espanya encara no s’ha arribat a un consens clar sobre aquesta qüestió.
A Espanya, així com a Alemanya, la competència educativa recau en cada comunitat autònoma. En aquests països descentralitzats, les normatives educatives s’han d’implementar de manera separada en cada regió.
No obstant això, no hi ha consens entre les diferents comunitats en relació amb la prohibició del mòbil a les aules. Galícia, Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid són les regions on l’ús del mòbil està prohibit.
A partir del curs 2020-2021, Madrid va decidir prohibir-lo amb la intenció de «millorar els resultats acadèmics i combatre el ciberassetjament i el bullying als centres escolars”.
Les altres comunitats deixen aquesta decisió a càrrec de les escoles. El debat sobre l’ús del mòbil no gira només entorn de la legalitat, sinó també de la practicitat, ja que en moltes ocasions els professors no tenen recursos suficients per assegurar-se que els seus alumnes no es distreguin amb aquests aparells.
Els defensors de la prohibició del mòbil argumenten que l’ús constant d’aquest dispositiu pot ser una distracció per als alumnes, afectant la seva concentració i rendiment acadèmic.
A més, hi ha estudis que indiquen que passar massa temps amb el telèfon mòbil pot contribuir a problemes de salut mental com l’addicció, l’ansietat i la depressió. Per això, algunes escoles consideren que prohibir l’ús del mòbil a les aules ajudaria a fomentar un entorn d’aprenentatge més saludable i concentrat.
Però hi ha veus discrepants en aquest debat que defenen que el mòbil també pot ser una eina útil per a l’aprenentatge, ja que: permet accedir a recursos educatius online, realitzar recerques i compartir informació amb els companys de classe. I que, a més, és important ensenyar als alumnes a fer un ús responsable de la tecnologia, en lloc de simplement prohibir-la.
En el cas dels centres educatius concertats i privats, la qüestió de la prohibició del mòbil adquireix una dimensió addicional. Cada escola pot prendre la decisió que consideri més adient en funció de les seves pròpies necessitats i valors educatius.
Algunes escoles han optat per prohibir totalment l’ús del mòbil a les aules, argumentant que això ajuda a crear un entorn d’aprenentatge sense distraccions. Altres centres han optat per establir restriccions més flexibles, permetent l’ús del mòbil només en casos concrets i supervisats.
És rellevant destacar que, independentment de la postura que prengui cada centre educatiu, és fonamental fomentar la consciència sobre l’ús responsable entre els alumnes.
És necessari educar-los sobre els possibles efectes negatius de l’abús del mòbil i proporcionar-los eines perquè puguin fer un ús equilibrat i productiu dels dispositius electrònics.
Ser responsable amb la tecnologia farà que els alumnes aprofitin al màxim els beneficis que aquesta ens ofereix, sense afectar negativament el seu aprenentatge i benestar.