A Catalunya, el futur de l’educació està prenent forma a través d’un debat pioner sobre l’ús dels mòbils als centres educatius. Segons una enquesta realitzada pel Departament d’Educació, ja un 23% dels instituts catalans han prohibit l’ús dels mòbils.
No obstant això, aquesta xifra podria ser només la punta de l’iceberg, ja que moltes d’aquestes restriccions no es troben reflectides en els reglaments interns dels centres.
“Cal debatre-ho i que consti en les normes de funcionament de cadascun», va afirmar la consellera d’Educació, Anna Simó, fa unes setmanes en una compareixença al Parlament.
Per això, ha optat per obrir un procés de debat per recollir l’opinió de professors, famílies, alumnes i fins i tot pediatres. Amb aquesta informació, al gener el departament enviarà unes directrius als centres perquè puguin elaborar la seva pròpia regulació, prèvia discussió també amb la seva comunitat educativa.
Segons una enquesta realitzada a finals del curs passat entre tots els centres de primària i secundària, actualment, un 23% dels centres assegura que ja prohibeix l’ús dels mòbils i que així ho recull en les normes de funcionament del centre.
L’estudi, en el qual van participar el 86% dels centres educatius (d’un total de 3.400) públics i concertats, també revela que més de la meitat (un 53%) ja compta amb unes normes escrites que regulen aquests dispositius en graus molt diferents. D’aquests, un de cada quatre centres directament obliga els alumnes a deixar el mòbil a casa, mentre que el 3% permet un ús lliure, i gairebé un 12% només ho permeten al pati.
De fet, la realitat dels instituts és molt variada. Hi ha qui obliga els alumnes a dipositar el mòbil en unes taquilles i no els poden recuperar fins al final de la jornada. A falta de taquilles, en altres es demana que els guardin a la motxilla.
Quant a l’ús, no es permet durant les classes, llevat que sigui per una qüestió acadèmica —per realitzar una pràctica, per exemple—, mentre que les normes són més variades pel que fa al permís del seu ús als passadissos o durant l’hora del pati.
El Departament d’Educació ha admès que l’enquesta pot haver quedat una mica obsoleta (es va fer a primavera), ja que aquest curs hi ha hagut una allau d’instituts on s’ha prohibit l’ús del mòbil, fins i tot al pati, amb l’argument de facilitar la socialització dels alumnes. Però moltes vegades aquestes normes no apareixen en el reglament intern dels centres, fet que canviarà a partir del proper curs.
Perquè els centres puguin elaborar les seves normes, el Departament d’Educació els enviarà al gener el marc de regulació general. «El que es pretén és homogeneïtzar els elements de referència que s’han de regular», ha intervingut Garcia Plata.
I seguidament ha detallat que es tracta que tots els centres —tantes escoles com instituts, públics i concertats— defineixin l’ús dels mòbils tant durant la jornada lectiva, com al pati, als passadissos, al menjador o a les activitats extraescolars, entre altres àmbits.
Amb això, Educació pretén provocar una reflexió sobre l’ús dels dispositius i els seus riscos, allunyant-se de la simple prohibició per optar per educar i ensenyar a utilitzar-los correctament.
Prèviament a la redacció d’aquest marc regular comú, el Departament ha encarregat un informe al Consell Escolar de Catalunya, el màxim organisme consultiu format per l’Administració, docents, famílies, sindicats i patronals.
Aquest informe recollirà les conclusions dels diferents debats que durant aquest mes de novembre realitzaran una desena de consells escolars territorials, començant per Barcelona i Vic.
Paral·lelament, s’organitzaran jornades monogràfiques protagonitzades per famílies i altres per alumnes de Formació Professional, perquè expliquin la seva experiència recent amb els mòbils a l’institut.
L’informe, que ha d’estar llest a mitjans de desembre, també contemplarà les valoracions d’una vintena de centres que ja compten amb una regulació, les de la junta central de directors, la Societat Catalana de Pediatria, així com estudis anteriors del mateix Consell Escolar.
Aquest enfocament garanteix que les conclusions no siguin només una resposta a les tendències actuals, sinó una preparació per al futur de l’educació catalana amb la definició de polítiques educatives informades i sostenibles.